| 1 | Ya’ik | Dar | Kuwaj kinya’ jun k’a’m awulew | Quiero darte una cuerda de terreno. |
| 2 | Ya’tal | Derecho | Ya’tal chi we kinnimarisaj ri wetamab’al | Tengo derecho ampliar mis conocimientos. |
| 3 | Ya’tal chech winaq | Derechos Humanos | Ya’tal chech winaq, kech ri konojel | Los derechos humanos son para todos. |
| 4 | Ya’talik | Permitido | Man ya’tal taj chi awe katok pa ja | No mereces que entres a la casa. |
| 5 | Yab’, iwab’, yawab’ | Enfermo | Ri yab’ ixoq sib’alaj q’aq’ k’o chi rij | La mujer embarazada tiene demasiada fiebre. |
| 6 | Yab’al chuq’ab’ | Alimento | Le yab’al chuq’ab’ rajawxik chi qech | El alimento nos es indispensable. |
| 7 | Yab’il | Enfermedad | Ri yab’il xutaq b’ik ri ak’al pa muqb’al kaminaqib’ | El niño murio por la enfermedad. |
| 8 | Yab’il ware’aj (Neol) | Caries | Ri yab’il ware’aj are jun yab’il pa qachi’ | La caries es una enfermedad de la boca. |
| 9 | Yajanik | Regañar | Ri nutat xinuyajo rumal man xinch’ab’ej taj ri wikan | Mi padre me regañó porque no le hablé a mi tío. |
| 10 | Yak | Gato de monte | Ri yak kutzukuj ak’ chi rij taq ja | El gato de monte busca pollos detrás de la casa. |
| 11 | Yak | Apellido | Ye’r Yak, ub’i’ jun ajtij nuk’ulb’a’t | Mi vecino, que es maestro se llama Guillermo Yak. |
| 12 | Yakatajem | Levantarse | Rajawaxik kuj yakataj che ri tzaq che xeqariqo | Tenemos que levantarnos de nuestra derrota. |
| 13 | Yakik | Levantar | Kab’an jun toq’ob’ kayik ri nujal | Quieres hacer el favor de guardar mi mazorca. |
| 14 | Yamanik | Esmeralda | Yamanik ri nuwixikin | Mi arete es de esmeralda. |
| 15 | Yatzalik, sayalik, tzo’y | Liviano | Ri ab’aj yatzalik | La piedra es liviana. |
| 16 | Yawal, ixpache’k | Rodela de trapo | Ri yawal kukoj ri ali chi uxe’ ri chakach are usu’t | La muchacha usa la servilleta como rodela debajo del canasto. |
| 17 | Yax | Apellido, falta de grasa en la carne de ciertos animales | Po’x Yax ub’i’ jun achi kuk’ayij ak’ | El señor que vende pollos se llama Sebastián Yax. |
| 18 | Yaxon | Apellido maya | Ri Lu’s Yaxon k’o oxib’ uwakax nima’q | Lucía Yaxon tiene tres vacas grandes. |
| 19 | Yay | Apellido Maya | Ri ukab’ ub’i’ ri numam are Yay | El segundo apellido de mi abuelo es Yay. |
| 20 | Yitz’ik | Exprimir, ordeñar | Ronojel aq’ab’ kinyitz’ ri wakax | Por las mañanas ordeño a la vaca. |
| 21 | Yitz’itz’ik | Dolor de estómago | Kyitz’itz’ ri nupam rumal ri kinaq’ | Tengo dolor de estómago por los frijoles. |
| 22 | Yo’x, kwa’ch | Gemelos | We ke’awil yo’x chasipaj kirajil we man kasipaj, kkib’an k’ax che ri awatz’iyaq | Cuando veas gemelos dales dinero, porque se te pica la ropa. |
| 23 | Yoq’oj | Mal trato, crítica | Ri yoq’oj xb’an chi wech, kinuto’ che usuk’maxik wib’ | Las críticas que me hicieron me sirven para mejorar. |
| 24 | Yu’l, cho’l | Flojo | Yu’l ub’anom ri ukolob’ ri kej | El lazo del caballo está flojo. |
| 25 | Yujik | Mezclar | Na’l kayuj ri kinaq’ ruk’ ri much’ | Tienes que mezclar bien el frijol con el chipilín. |
| 26 | Yuk | Cicatriz | Ri ch’ich’ xub’an yuk chech ri nupalaj | La cicatriz de mi cara la hize con el cuchillo. |
| 27 | Yuq’om, yuq’um | Amasado | Ri ak’wa, na’l na’l xyuq’omaxik | El tamal de elote tuvo que ser bien amasado. |
| 28 | Yuq’unik | Pastorear | Kinb’e pa yuq’unik ruk’ ri wachalal | Me voy a pastorear con mi hermano. |
| 29 | Yuqik | Estirar | Sib’alaj chayuqu’ ri uchi’ ri koxtar | Estirá más la orilla del costal. |
| 30 | Yuqub’am | Amarrado | Xinyuqub’a kanoq ri tz’i’ xa rumal sib’alaj k’a’n | Dejé amarrado al perro porque es muy bravo. |